Haz clic aquí para volver a la página de inicio

Forjant un destí.

No se quins son els passos que el destí ha preparat per mi, ni tampoc penso estar esperant la llum celestial que els il·lumini. No pots esperar a que les oportunitats vinguin a tu, un mateix a d'anar a buscar-les.


Einstein, E. Punset i grans eminències, creien i creuen que el destí existeix. La teoria és molt senzilla.


1. Nosaltres percebem la realitat que ens afecta.

2. El cervell té la capacitat de seleccionar la realitat que volem que ens afecti. (un lesionat veu lesionats pertot arreu, una embarassada veu embarassades arreu, etc)

3. El futur serà un realitat, per tant el percebrem.

4. Segons això, el destí serà com el nostre cervell vulgui veure'l.


Vist això, tinc molt clar que vull ser amo del meu destí i el vull modificar com la meva mentalitat es trobi mes feliç. Cal pensar en positiu, cal viure l'inici dels somnis visualitzant el final dels mateixos.


"El nostre destí de viatge mai es un lloc, sinó una nova forma de veure les coses". (Henry Miller)

"Creu-me, al teu cor brilla l'estrella del teu destí". (Johann Von Schiller)

Tinc clar que m'agradaria viure el mon professional del bàsquet, a l'igual que tinc clar que no es fàcil. Tinc clar que hi ha moltes persones amb experiència, coneixements, rodatge, amb padrins, etc... però no son com jo!!, jo tinc la meva llum, la meva essència i com jo; en aquest sentit; ni millor ni pitjor,no hi ha ningú.


M'agrada dir que estic forjant el meu destí, doncs com més ho intento, més conscient sóc de la meva pròpia llum, i m'enorgulleixo de gastar-hi la meva energia enlloc d'apagar la dels demès; doncs en el moment que no tingui objectius... em convertiré en els objectius del altres.

Simplement per això sóc feliç i si el meu camí és mes llarg, però arriba, serà el meu camí. Un bon dia, quan a un bon amic li deia que havia perdut un tren important en el bàsquet i que pintaven bastos; ell somrient em va dir: "l'important és que no marxis de l'estació."


"Inclús un camí sinuós,difícil i solitari, ens pot conduir a la meta si no l'abandonem fins el final". (Paulo Coelho)

No se si tindré de nou les oportunitats passades, no se si tindré oportunitats per explotar el que duc dintre, l'únic que sé i considero que es el que val, es que no tinc por a res, i tinc les idees clares, la capacitat d'il·lusionar-me i il·lusionar als que creguin en mi.